- Se'ns ha preguntat com pot ser que se suprimeixin els dies personals de premi per antiguitat (els que es donaven a partir del compliment del sisè trienni). La resposta és que el Decret 48/2014, de 8 d'abril, pel qual es modifica el Decret 56/2012, està sotmès a la normativa bàsica estatal. Fins que no puguem decidir per nosaltres mateixos aquesta normativa, que no ho permet, preval:
L'art. 48 del Reial decret llei 20/2012, el Rajoyazo, modifica l'Estatut bàsic de l'empleat públic i disposa que els dies per a assumptes particulars seran 3. Posteriorment s'han ampliat a 4, però també per una disposició de l'Estat. Eiii, que l'Estat també retalla, no ho oblidem! De 6 que teníem en l'anterior decret d'horaris, tot i donant, ens hem quedat en 4. Sort que vénen eleccions...
- Ens han preguntat perquè ara les vacances són de 22 dies hàbils i no de 23 com amb l'anterior Decret. La resposta igualment és que l'esmentat RDL 20/2012, en el mateix art. 48, apartat dos, estableix els dies de vacances en 22 i no 23 com havia establert la Generalitat en el seu Decret 56/2012.
- Una altra consulta ha estat sobre les 25 hores de lliure disposició, que s'hauran de recuperar abans o durant els 4 mesos següents al gaudiment. Se'ns ha dit que s'esperava que hi hagués hores de lliure disposició per a conciliació familiar i laboral no recuperables. És veritat que hi havia aquesta expectativa, que no s'ha complert: el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució, a instància de CiU i ERC, que instava el Govern a adoptar mesures de flexibilitat horària i, a aquest efecte establir en la normativa catalana el reconeixement del dret a 37,5 hores de lliure disposició, en còmput anual, per motius de salut i conciliació de la vida laboral i familiar. A més, aquestes 25 hores no són pròpiament de lliure disposició, ja que s'han de recuperar.
Precisat això, i no vol dir que no hàgim de precisar altres qüestions que ens aneu fent arribar, hem de dir que s'ha fet un petit pas endavant, però s'havia pogut avançar més: per exemple, i en trobaríem molts d'altres, no s'ha modificat ni una coma sobre la justificació de les absències per assistència mèdica. En aquest aspecte, hi ha unitats que freguen la vulneració del dret a la confidencialitat en les dades mèdiques privades, exigint demostrar que les prestacions mèdiques rebudes entren en el sistema públic de prestació sanitària.
Un altre aspecte que no ha canviat és que no hi ha hagut cap modificació en la conciliació familiar i laboral per acompanyar a consulta mèdica un familiar dependent o en les hores de tutoria dels fills, que s'han de continuar recuperant.
I, per acabar, NO N'HI HA PROU! Hi ha aspectes que no es poden obviar, ni volem obviar: la Intersindical-CSC ha reivindicat reiteradament altres punts tan o més importants que aquests:
1. Les persones interines han de recuperar el 100% de jornada i retribucions. Cap persona interina sense plaça després d'un concurs de trasllats o una promoció interna! Provisió suficient dels llocs de treball que han quedat vacants en els darrers anys!
2. Hem de percebre les retribucions íntegres de 2014. Des de la primera retallada del Govern de l'Estat del 2010 fins a la darrera, també del Govern de l'Estat, amb la connivència i premeditació del de la Generalitat, el millor que ens ha passat ha estat la congelació de 2011, que ja era la congelació d'un sou retallat...
3. Cal establir un sistema de recuperació del poder adquisitiu perdut i recuperar també totes les condicions de treball perdudes des de 2010.
4. Cal substanciar al més aviat possible els processos de concurs de trasllats i de promoció interna, sense dilacions, i posar fil a l'agulla i dates concretes pel que fa al cos subaltern. No és just que s'hagin d'esperar més que la gent d'altres cossos!
No podem consentir que allò que va començar amb els socialistes a Madrid i el Tripartit aquí i s'ha perfeccionat amb els actuals governs continuï tenint la minsa compensació de millores en forma de disposició del temps. Sí, diem disposició, perquè pel que fa a la quantitat de temps, hem perdut un dia de vacances (23 abans, 22 ara), els dies de vacances de premi per antiguitat, els dies personals de premi per antiguitat...
De moment està sent la perversa compensació de sempre: poques millores a canvi de molts diners. Per això aquesta entrada acaba el seu títol amb un NO N'HI HA PROU!
Cap comentari:
No es permeten comentaris nous.