Ja fa temps que constatem
l’esgotament del model polític i institucional bastit durant la
transició amb un ample descrèdit social de la classe política. No es
tracta només dels abundants casos de corrupció, es tracta de la mala
gestió estructural d’unes oligarquies extractives preocupades bàsicament
pels seus interessos i deliris de grandesa.
A això cal afegir que des de
fa uns set anys estem assistint a una veritable involució social i
democràtica de primer ordre amb un atac sistemàtic als drets socials i
laborals de bracet de la no acceptació del dret a decidir de catalans i
catalanes.
No es pot bastir cap
projecte democràtic contra la voluntat d’ésser d’un poble. No es pot
parlar de democràcia legislant i prenent mesures contra les majories
socials, la dels treballadors i treballadores, imposant la desigualtat i
condemnant a la misèria cada cop més persones mentre es rescaten bancs.
Si aquest és el seu projecte els hi barrarem el pas.
N’estem farts i necessitem
passar pàgina. Han fracassat històricament com a classe, només saben
parlar el llenguatge de la imposició, amb cada cop més tics franquistes i
reaccionaris. La oportunitat que els va brindar la transició l’han
dilapidat. El seu moment ha passat i el fracàs del projecte de la
transició arrossega amb ell l’autonomisme.
Estem davant d’un altre
moment, el de la sobirania com a poble, complexe, amb incerteses i que,
com no pot ser d’altra manera, plantejarà noves contradiccions. Iniciem
doncs un nou projecte, un nou camí, també amb noves oportunitats que cal
generar i aprofitar. El rumb que prenguem serà resultant de les
correlacions de força, serà resultat dels interessos i voluntats socials
d’aquells que hi puguin confluir. Hi ha camí per córrer i moltes
pàgines encara per escriure. El projecte del Sí davant del projecte del
No, del no projecte.
Fa poc més d’un any, en el
darrer congrés del sindicat defensàvem que ens calia un ample acord
social, en lògica de procés constituent, com a escut davant la
progressiva pèrdua de drets i llibertats, contra el desmantellament de
l’estat del benestar i els serveis públics, i contra la destrucció de
les estructures productives. Tot això com a exercici de radicalitat
democràtica.
Aquest és un debat, si ens ho creiem, que cal no limitar-lo
a declaracions formals en un pols per quotes de pantalla. Cal fer
pedagogia des de baix, des de les empreses, des dels comitès, juntes de
personal i altres òrgans de representació. Des d’ara fins al 9 de
novembre aquest és el repte i aquesta és la nostra obligació.
Volem decidir, i volem independència.
Per un nou model social, polític i econòmic!
Per un nou model social, polític i econòmic!
