REFORMA LOCAL: PERILLA LA QUALITAT DELS SERVEIS? I L'OCUPACIÓ PÚBLICA?

Divendres passat el Govern de l'estat va aprovar l'avantprojecte de llei de reforma de l'Administració local. La Generalitat, que ja fa mesos que prepara el seu, vol aprovar també aquesta reforma al més aviat possible.

La Intersindical-CSC veu en aquesta reforma un conjunt de mesures de racionalització necessàries, però també un seguit d'efectes negatius per a la prestació dels serveis més immediats que rep la ciutadania. 

Un primer concepte que ens fa pudor de cremat és el cost estàndard dels serveis. Sembla ser que l'Administració de l'estat ha rebaixat molt el to en aquest aspecte, per les mateixes reticències de l'Administració local. En canvi, en el projecte de la Generalitat s'hi manté, de forma que les administracions locals que no puguin assolir aquest estàndard veuran com la competència sobre el servei passarà a una Administració supramunicipal (comarca o vegueria). Mantindrà la qualitat aquest servei prestat des de més lluny? I les persones que el prestaven, on aniran a parar? Privatitzarà la prestació d'aquest servei l'administració a qui toqui assumir-lo? Com es fixarà el cost estàndard? Serà senzillament la proposició econòmicament més avantatjosa presentada en la licitació per a la seva gestió?

VIA CATALANA

Ja no ens alimenten molles...

Ja no ens alimenten molles; ja volem el pa sencer! Més que voler-lo, el necessitem... Des de 2010 amb el sou que no tan sols no puja, sinó que se'ns retalla. I no és tan sols això: es retallen serveis, plantilles, les substitucions, tard, i tan sols amb comptagotes en serveis essencials... Es preveu una altra retallada l'any 2014 com la d'aquest any. Podem aguantar més d'aquesta manera? La resposta és tan senzilla com unànime: NO!!!

Per pal·liar la situació que patim, Funció Pública té la intenció d'acordar una sèrie de mesures de flexibilització horària i de millora de la conciliació de la vida familiar i laboral. S'ha creat una comissió dependent de la Mesa General de Negociació, a la qual s'ha posat el nom de "Comissió de Mesures de Flexibilitat". En resum, que, més bé o més malament, poc o molt, és milloraran aquestes condicions de treball.

No tenim pas la intenció d'enumerar les propostes de la part social, que hi són, s'han fet i moltes d'elles ja han rebut el no de l'Administració. Alguna s'ha acceptat... Ja us n'informarem amb concreció quan hi hagi alguna cosa definitiva. La reflexió que volem fer va per un altre cantó: una vegada més es canvien condicions econòmiques per condicions de qualsevol altra mena. Ja està bé que es millori la conciliació, es plantegin més dies o hores, recuperables o no, per temes de conciliació familiar i laboral, sobretot ara que se'ns ha retallat fins i tot això, que s'havia fet servir de moneda de canvi per no retribuir-nos com calia.

Ja els dies de lliure disposició, anomenats "moscosos", es van establir per no haver d'apujar sous d'acord amb la inflació. En l'Estatut bàsic de l'empleat públic i també en els acords de condicions de treball  i convenis es van anar augmentant els dies d'assumptes propis o de vacances com a premi per antiguitat a canvi de miserables increments retributius, almenys per a la majoria. Molts dies i pocs calés... I ara hi tornen.

No direm pas que no, del perdut treu-ne el que puguis... Ara, una cosa no treu l'altra. Ve una tardor calenta, en la qual es començarà a debatre la nova Llei de la funció pública, veurem com queda el tema dels pressupostos... Però d'una manera o altra és intolerable que, fins i tot treballant, hi hagi companyes i companys que no puguin cobrir les despeses habituals.Una cosa no pot tapar l'altra. No cal dir-ho: continuarem lluitant per una retribució digna i per la recuperació del poder adquisitiu perdut.

"L'austeritat és un perill per a la salut pública"

 Publica El diario.es

L'investigador d'Oxford David Stuckler acaba de publicar amb el seu col·lega Sanjay Basu el llibre 'Per què l'austeritat mata "(Taurus), un detallat estudi, del qual publiquem el seu prefaci, sobre els aspectes econòmics de la salut en què posa en evidència les conseqüències de les polítiques d'ajust: "Augmenten l'atur, les malalties i els suïcidis quan s'apliquen retallades".

David Stuckler parla baix, poc a poc, com si sabés que el que està dient és tan important que hauria de romandre lluny d'oïdes indiscretes. Però res més lluny de la seva intenció: escriu articles, dóna conferències per mig Europa i acaba de publicar un llibre revelador, Per què l'austeritat mata (Taurus), en les pàgines desgrana els efectes de les retallades econòmiques a través d'estadístiques i casos d' persones afectades directament per les retallades.

Els dirigents polítics i econòmics afirmen que l'austeritat és imprescindible per reduir els desajustos fiscals i de deute.

L'austeritat és el principal enemic. Les dades que nosaltres aportem diuen una altra cosa, que els mirin. Segons els nostres estudis, el que aconsegueix l'austeritat és retardar la recuperació, en el cas que s'aconsegueixi. Aquí hi ha els exemples de països que han aplicat en el passat les receptes del Fons Monetari Internacional. I, mentre això succeeix, es devalua la sanitat pública, la salut de la població. La idea més estesa és que les recessions són inevitablement perjudicials per a la salut. Però no és així. Són una amenaça, però també una oportunitat per a la salut pública. El problema és que s'opta per empitjorar-la, no per millorar-la.

A Espanya argumenten que no es podia endeutar més el país, que el finançament era inassumible.
La prima de risc d'Espanya que tenia Espanya abans d'aplicar les polítiques d'austeritat era molt inferior a la que té ara. A més, el que s'està aconseguint és retardar el creixement, allargar la recessió i més atur. L'atur és el principal risc per a la salut d'un país. I Espanya té sis milions d'aturats, un 57% dels joves no té feina, la qual cosa és una situació d'extrema vulnerabilitat. Haurien de veure que en països on no s'ha aplicat l'austeritat, com els EUA, l'economia va millor que en els que sí que ho han fet, com el Regne Unit i Grècia, per exemple, on la crisi s'ha convertit en una tragèdia sanitària. No té per què ser així, una crisi pot servir per corregir polítiques [i mostra un gràfic que porta en una carpeta per argumentar la seva tesi].

Los García, Catalunya y el futuro de todos