Realitzar una Marató contra la pobresa és fer caritat
i donar almoina, i si a més és en plena època de retallades és hipocresia i
cinisme. Si no volem pobresa, que no es retalli en ocupació, sanitat i
educació.
El 27 de maig tindrà lloc la Marató per la
Pobresa, organitzada per la Fundació La Marató de TV3 amb l’objectiu de
recaptar diners per reduir la taxa de risc de pobresa que afecta a un 20% la
població adulta de Catalunya i a un 23,4% dels infants i joves, segons les
últimes dades conegudes.
Però qui ha contribuït a l’augment d’aquests
percentatges en pobresa? I qui té la responsabilitat de pal·liar aquest gran
problema social?
“Que ningú es quedi fora de joc” és el lema de la
Marató. Però potser sí que algú s’hauria de quedar a la banqueta, i deixar que
els recursos públics s’inverteixin precisament en això, en el bé públic! Se
suposa que els 5 personatges de l’anunci, que no tenen feina, no cobren la pensió,
no tenen recursos educatius i sanitaris dignes o no arriben a final de mes, per
què han de compartir 4 cadires, metàfores d’habitatge, feina o poder
adquisitiu, i no 5? De cadires n’hi ha de sobres, la qüestió és que estan mal
repartides! Que a ningú se li escapi que amb aquesta crisi que deixa sense
cadires a uns, permet que uns altres silenciosos disposin de dues, tres i
quatre cadires per cap.
