Els funcionaris, estatutaris i
laborals del sector públic perdrem tres dies dels sis de lliure disposició amb
què ens havien deixat les retallades del nostre Govern. Ens quedarem també
sense els dies de lliure disposició que preveia l’Estatut bàsic de l’empleat
públic com a premi a l’antiguitat, d’acord amb el Reial decret 20/2012, de 13
de juliol, pel qual el govern de l’estat ens clava l’enèsima punyalada, i ben
fonda!
Els dies de lliure disposició no eren
una concessió graciosa “atorgada en un moment de vaques grasses”, sinó una
compensació establerta l'any 1983 per no apujar el sou segons l’IPC de l'any,
que va ser del 12,2%.
El ministre socialista de Presidència
era Javier Moscoso del Prado i Muñoz. Es va reunir amb els sindicats, per ordre
de Felipe González, per negociar una
compensació en "temps" a canvi de no incrementar les retribucions en
una quantitat equivalent a l'IPC, com hem dit, del 12.2%. La negociació
sindical d'aquell any la va realitzar personalment Moscoso i els sindicats CESM,
CCOO i UGT.





