Els funcionaris, estatutaris i
laborals del sector públic perdrem tres dies dels sis de lliure disposició amb
què ens havien deixat les retallades del nostre Govern. Ens quedarem també
sense els dies de lliure disposició que preveia l’Estatut bàsic de l’empleat
públic com a premi a l’antiguitat, d’acord amb el Reial decret 20/2012, de 13
de juliol, pel qual el govern de l’estat ens clava l’enèsima punyalada, i ben
fonda!
Els dies de lliure disposició no eren
una concessió graciosa “atorgada en un moment de vaques grasses”, sinó una
compensació establerta l'any 1983 per no apujar el sou segons l’IPC de l'any,
que va ser del 12,2%.
El ministre socialista de Presidència
era Javier Moscoso del Prado i Muñoz. Es va reunir amb els sindicats, per ordre
de Felipe González, per negociar una
compensació en "temps" a canvi de no incrementar les retribucions en
una quantitat equivalent a l'IPC, com hem dit, del 12.2%. La negociació
sindical d'aquell any la va realitzar personalment Moscoso i els sindicats CESM,
CCOO i UGT.
A la reunió, el ministre va explicar
la pèssima situació econòmica d'aquell any, que, segons va dir, impedia aquell
percentatge d'increment. A canvi, va proposar la compensació d’una pèrdua del
poder adquisitiu tan important mitjançant el reconeixement de sis dies de
dispensa, que amb el temps van consolidar el nom de “moscosos".
Per legitimar els moscosos es va
publicar al BOE del 22 de desembre de 1983 la Instrucció de 21 de desembre de
1983, de la Secretaria d'Estat per a l'Administració Pública.
La proposta de donar sis dies a canvi
de no incrementar un 12,2% els sous no era proporcional i el nombre de dies de
sou que haurien correspost a la pèrdua de poder adquisitiu era de 30,5, és a
dir, vam perdre 24,5 dies de sou. Però aquells anys eren especials. No tant com
ara... El resultat va ser que els sindicats negociadors, CESM, CCOO i UGT, van
acceptar aquella pèrdua adquisitiva, molt parcialment compensada en dies i es
va consumar un altre dels nostres “privilegis”, consistents en l’increment de
dies lliures, vacances, plans de
pensions més que migrats que la majoria no volíem, a canvi de no apujar
el que toca els nostres sous. I així es proveïen, a més, d’arguments per vendre
a la resta de ciutadans/es que teníem unes condicions laborals “de nassos”. I nosaltres anant perdent poder adquisitiu, per arribar on som ara...
US ANIREM INFORMANT DE LES MOBILITZACIONS UNITÀRIES QUE CONVOQUEM
I RECORDEU: ELS DIVENDRES, TOTHOM A TREBALLAR VESTIT/DA DE NEGRE!
US ANIREM INFORMANT DE LES MOBILITZACIONS UNITÀRIES QUE CONVOQUEM
I RECORDEU: ELS DIVENDRES, TOTHOM A TREBALLAR VESTIT/DA DE NEGRE!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada