DISCRIMINACIÓ DEL CATALÀ: TAMBÉ PER ACCEDIR A JUSTÍCIA

Totes i tots hem sentit parlar a bastament de la manca de mitjans de l'Administració de Justícia. Al nostre país tenim el problema afegit que Catalunya no té competències plenes en matèria de reclutament de personal judicial. Per tant, quan cal cobrir places de personal fix en aquest àmbit, la Generalitat ha de demanar la provisió a Madrid, al Ministerio de Justicia, que enviarà una persona de Valladolid, de Zamora o d'Hinojosa del Monte, que ni sap català ni li exigeixen, ni li serviria per a res, ja que no és mèrit.

 

En aquest cas, el català no compta per a res en cap procés selectiu ni de trasllats. La llengua estrangera compta fins a 2 punts en un concurs de trasllats. Les diverses llengües de l'Estat, no.

Si vols treballar a Sabadell, a Lleida, a Tortosa... ho tindràs més bé si acredites coneixement de portugués que de català. Pel portuguès et donaran fins a 2 punts. Per acreditar ni que fossin coneixements superiors de català: 0 punts. Ens podríem trobar en la paradoxa que amb la mateixa puntuació, una persona amb coneixements de català veiés com li pren la plaça volguda una persona que hagi acreditat coneixements de neerlandès. Qui ho rebrà: doncs la persona usuària, que serà atesa en castellà.

Un altre aspecte que presenta aquest manllevament de personal a fora és que hi ha molta mobilitat -fins i tot és lògic que una persona de fora de Catalunya, on adquireixi la seva primera destinació, vulgui apropar-se al més aviat possible al seu lloc d'origen-, cosa que dificulta conèixer en profunditat el funcionament del Jutjat o dependències en què presta servei, que deixarà a la més mínima oportunitat. Tampoc són irrellevants les freqüents Incapacitats Temporals que afecten aquest personal que tenen motiu en depressions causades per la distància del seu lloc d'origen.

La Generalitat tan sols pot nomenar personal interí per a substitucions. En aquest cas sí que es pot exigir el català com a mèrit. Persones que poden viure prop del lloc on treballen, que coneixen la llengua i, per tant, tractaran les ciutadanes i ciutadans en la llengua pròpia del país. Que hem de fer si la via "normal" de cobertura de llocs menysté la nostra llengua? No som pas partidaris que el personal no tingui el lloc consolidat, però en aquest cas i fins que no tinguem competència plena en aquest àmbit...