INFORME DE LA COMISSIÓ D’EXPERTS: CONCLUSIONS

Per fi va arribar a les nostres mans l’informe de la comissió d’experts (cliqueu aquí si us el voleu descarregar) que la setmana passada va anunciar la premsa, tot volent donar-nos una altra alegria. Després d’haver-lo llegit amb tot el detall que permet el seu redactat, dens, per no dir espès, us fem cinc cèntims de les conclusions que n’hem tret.

Les idees bàsiques que sembla que vol transmetre són: l’Administració és una cosa feixuga i encarcarada, plena de gent incompetent, sense talent i influenciada fortament per les directrius polítiques, amb massa garanties, que la porten a l’immobilisme, i amb un personal massa apalancat i que no genera valor afegit. Els serveis públics són complicats i cars i per això cal fomentar la col·laboració público-privada. A més, necessitem la introducció de codis de conducta que permetin posar un nou model de governança i organització. Això sí, cal internalitzar la intel·ligència i externalitzar el tràmit... Ai d’aquelles i aquells que hem anat superant oposicions per poder arribar tan sols a fer tramitació d’expedients, i per a més inri no hem tingut oportunitat d’anar a ESADE, EADA, IESE o coses per l’estil!

Sort que Funció Pública no els ha comprat la idea –esperem que no canviïn– de parer, perquè la recomanació és de reservar la condició de funcionari a les funcions directament connectades amb l’exercici de l’autoritat administrativa, aplicant amb criteri restrictiu la clàusula de reserva funcionarial.

L’informe ens parla també força de la funció directiva professional, per a la qual s’ha de definir un pla de formació. Suggereix tres nivells d’aquesta funció directiva: tots els llocs de Direcció General i de Subdirecció General, els llocs de direcció de les “agències”, que qualifica com d’”Administració instrumental” i els de direcció d’altres entitats sota el control de la Generalitat.

Diu que per a l’accés a aquestes posicions cal establir processos diferenciats, segons el nivell del càrrec a ocupar: nivell 1 (directors generals i assimilats), amb processos de “validació de requisits” de professionalitat, i nivell 2, (subdirectors generals i assimilats), a través de processos competitius de selecció, amb proposta de ternes per al nomenament. També ens parla d’”acords de gestió” amb els superiors, que serien la base del rendiment de comptes dels directius, dels quals dependria la seva continuïtat en el càrrec i els mecanismes de compensació.

Pel que fa a la col·laboració público-privada, se’ns diu que serà recomanable limitar la producció pública a serveis que es presten en mercats inestables, amb costos de transacció elevats... i deixar aquesta col·laboració per als altres casos, o sigui aquells que sembla que poden donar guanys econòmics. Després s’analitza també acuradament l’aprofundiment en les possibilitats d’externalització de serveis. Tota una declaració d’intencions.

Pel que fa al model d’ocupació pública, abans ja us n’hem donat alguna pinzellada. Es parla de reforçar la dotació de talent amb una major professionalització de les plantilles. Amb altres paraules ens diu el que expressem més amunt, amb la recomanació de limitar específicament l’estatut funcionarial a les funcions d’autoritat, professionalitzar les relacions laborals (???) i flexibilitzar les regulacions de personal.

Altres suggeriments són dissenyar els llocs de treball de forma flexible, introduir mecanismes àgils de mobilitat funcional i geogràfica, implantar instruments avançats de selecció, protegir-los de possibles interferències polítiques, sindicals o de qualsevol altre tipus, aplicar la promoció professional basada en la possessió de competències, en l’avaluació de l’acompliment i en l’apreciació del potencial professional, flexibilitzar la provisió de llocs, jerarquització de les retribucions fixes amb  “pautes d’equitat interna”, ajustament dels salaris als diferents mercats retributius “de referència”, generalització de les retribucions variables lligades al rendiment (???), valoració periòdica dels llocs per tal de fer-hi els ajustaments necessaris i obrir pas a processos  de desvinculació d’empleats públics, entre algunes altres que no esmentem perquè són massa feixugues.

Per acabar, no ser massa exhaustius, amb el perill de fer-nos pesats, se suggereix un model equilibrat de relacions laborals reformulant el seu marc, revisant aquelles situacions on els sindicats han assolit posicions que impliquen en certs casos una extralimitació pel que fa al rol de representació d’interessos que els hi pertoca (sic) i promoure el desenvolupament d’òrgans de representació institucional en la negociació laboral.

Fins aquí, el contingut d’aquest informe que més pot afectar el tarannà del funcionament de les administracions en relació envers la ciutadania i en relació amb el seu funcionament intern i en les relacions amb el seu personal.

Hi detectem una clara intenció de passar tants serveis públics com sigui possible a mans d’executors privats i de consolidar una funció directiva professional que no tan sols no sigui imparcial, sinó que adquireixi compromisos d’actuació d’acord amb el que reclami el poder avaluador, amb l’agreujant que si no acompleix uns objectius que no es precisen -i no sabem si seran fixats d’acord amb criteris de servei a la ciutadania o de compliment d’objectius dels manaies de torn-, pot ser senzillament rellevada.

També hi veiem una voluntat de privatització dels serveis que prestem els servidors/es públics/ques que no siguin expressió de “talent”, sinó que formin part de la tramitació i es parla també de la voluntat que tot el que no sigui “exercici d’autoritat” sigui desenvolupat per personal laboral o extern. Una agressió, en definitiva, a la imparcialitat del personal de l’Administració i un atac als valors que inspiren les tasques de totes i tots nosaltres. Si voleu, obriu el document i jutgeu vosaltres mateixos/es.