Amigues, amics…
Un
cop més, som milers i milers de persones omplint els carrers de
Barcelona. Avui, la nostra marxa arbora molts colors. Però tots evoquen
un mateix anhel de justícia social i dignitat. Sindicats, plataformes
unitàries, moviments, entitats veïnals, col·lectius diversos, ciutadanes
i ciutadans… ens hem aplegat per dir que no podem seguir així; però
que, juntes, podem canviar les coses!
Vet
aquí que el Parlament de Catalunya debatrà, d’aquí uns dies, els
Pressupostos del 2013. Ho farà davant d’un país sacsejat pels efectes
d’una crisi devastadora i unes polítiques d’austeritat – gestades a
Brussel·les i a Madrid, però també a la Plaça
de Sant Jaume – que han malmès els fonaments del nostre model social.
Prop de 900.000 persones volen treballar i no poden perquè no hi ha
feina. A hores d’ara, gairebé un terç de la població es troba en
situació de pobresa. La meitat de les famílies en risc d’exclusió se
sostenen sobre l’esforç de dones soles. Desnonaments per impagament
d’hipoteca o de lloguer, talls d’aigua i de corrent, esdevenen
quotidians. Les desigualtats creixen i la nostra societat és més a prop
que mai de patir una profunda fractura.
El debat sobre els pressupostos no va de xifres inabastables; va de persones, va de les nostres condicions de vida.
Es tracta de saber si les mateixes elits financeres i empresarials, les
mateixes famílies adinerades de tota la vida – una ínfima, però molt
influent minoria – seguiran acumulant riquesa a costa dels nostres
drets. Sembla ser que la controvèrsia entre el govern de Rajoy i la Generalitat
rau en el marge de dèficit que l’Estat autoritzarà als comptes
autonòmics. Val a dir, si la retallada de la despesa social serà de
4.400 milions d’euros… o si “només” representarà la meitat d’aquesta
xifra.
Bé, doncs… Avui som aquí, ben a prop del Parlament, per dir-ho sense embuts: cap d’aquests escenaris és acceptable, cap. Ja n’hi ha prou!
No només es tracta d’aturar les retallades que planen sobre sanitat i
educació, sobre la cultura i sobre els mitjans de comunicació públics,
sobre les prestacions socials o la funció pública, sobre les polítiques
de cooperació… sinó que és urgent revertir les mesures restrictives
d’aquests últims anys, preservar el bé comú i el territori, endegar un
nou desenvolupament al servei de les persones…
Nosaltres també sabem comptar. Enguany, el servei del deute financer de la Generalitat
depassarà els 2.300 milions d’euros. I és que els bancs, molts d’ells
rescatats amb els diners dels nostres impostos, obtenen liquiditat del
Banc Central Europeu a l’1 %… i financen les administracions públiques a
interessos molt més elevats – com és el cas de la Generalitat, que el 2011 va pagar un tipus mig del 5’18 %. Ja és hora de discutir la legitimitat d’aquest deute, de decidir què és just pagar, quan i com convé fer-ho… i de denunciar allò que és usura.
Sabem comptar i tenim memòria:
a l’estiu de 2011, d’esquenes al poble i amb el suport dels nostres
actuals governants, fou aprovada una reforma constitucional que donava
prioritat al pagament del deute financer per damunt de qualsevol altra
partida pressupostària. Avui som aquí per dir que les nostres vides valen més que els rèdits dels especuladors!
Estem farts de sentir que no hi ha diners, que no hi ha alternatives i que tot plegat és una mena de fatalitat bíblica.
No. El que s’ha ensorrat és un model econòmic paràsit, depredador i
insostenible. I els seus beneficiaris volen que en seguim pagant les
despeses. Enguany, els interessos de les obres avançades per les grans
constructores – com ara els “peatges a l’ombra” – representaran més de
1.000 milions d’euros. Aquestes partides també són prioritàries?
Però,
no només som lluny de recaptar els impostos que caldria entre la
minoria benestant, sinó que el frau fiscal estimat a Catalunya s’eleva a
16.000 milions d’euros.
Quants llits d’hospital tancats representa tot plegat? Quantes beques
universitàries? Quantes ajudes socials o quantes inversions? Quantes
empreses públiques, privatitzades a bon preu per als amics del govern,
en nom de la imperiosa necessitat d’eixugar el dèficit? I tant que hi ha
diners! El que manca és la voluntat política d’anar a buscar-los allí
on són. Cal acabar amb el frau fiscal, recuperar l’impost de
successions, fer que pagui més qui més té!
D’això
va el debat pressupostari: del conflicte d’interessos entre les
necessitats de la majoria social i els privilegis d’uns pocs.
Ells en tenen prou de despenjar un telèfon, reservar un seient en un
consell d’administració a un antic governant o fer un generós donatiu de
campanya per pesar sobre la conducció del país. Nosaltres, per contra,
hem de sortir al carrer a centenars de milers, fins i tot a milions de
ciutadanes i ciutadans, per fer-nos escoltar. Hem de muntar vagues
generals; hem d’organitzar protestes a les empreses per defensar els
llocs de treball… i, a sobre, patir violències policials, com li va
passar a l’Ester Quintana. Hem d’aturar desnonaments a peu de carrer, com ho fa la PAH,
rebent insults, multes i garrotades… La democràcia formal, les seves
institucions, segrestades pels mercats financers, es tenyeixen
d’autoritarisme.
Companyes, companys…
Avui han confluït moltes marees.
Allí, mestres, pares i mares d’alumnes, canalla… en defensa d’una
educació pública i de qualitat – la que pateix retallades mentre es
mantenen concerts amb escoles religioses que segreguen nens i nenes.
Bates blanques per tot arreu reivindicant una sanitat que constitueix
una conquesta i que pretenen desballestar per muntar negocis privats.
Treballadores i treballadors de la funció pública i d’empreses
públiques, estudiants… Però igualment veïnes i veïns dels barris,
activistes dels més diversos moviments socials, sindicalistes de tots
els sectors, pensionistes, gent del món de la cultura i la cooperació,
persones aturades, jovent condemnat a la precarietat… Dones, que avui
heu encapçalat la nostra manifestació, palesant la violència que
significa l’austeritat per als col·lectius més desprotegits i que,
vosaltres sí, ens representeu…
Aquí
hi ha la societat civil. No pas aquella que es reuneix al Cercle
Eqüestre, que té comptes en paradisos fiscals i amistats amb la Corona. No, aquí està la ciutadania. La que té dret a decidir i vol decidir. El futur de Catalunya com a nació i el model de país que volem construir. Perquè ambdues coses són indestriables.
No acceptem que els nostres drets siguin moneda de canvi, ni tampoc que
la llibertat del nostre poble sigui restringida. Som gent assenyada, no
pas com els bojos cobdiciosos que ens condueixen al desastre. Per això ho volem tot i ho volem alhora.
Volem una Catalunya social. Perquè, decidim el que decidim en una
futura consulta, serà impossible bastir cap projecte democràtic sobre la
base d’un país atomitzat, desmoralitzat i aclaparat per la misèria. I
volem la plenitud de la llibertat perquè no podem defensar l’Estat
social sense democràcia, sense recuperar-la, regenerar-la i eixamplar-la
de manera realment participativa.
Estem aquí per rebutjar els pressupostos antisocials que s’estan anunciant i el xantatge que ens estan fent al seu voltant.
No acceptem cap retallada en educació, sanitat, prestacions socials… No
admetem reduccions de llocs de treball, pèrdues salarials,
desregulacions i deteriorament de les condicions laborals… No admetem
l’espoli de les empreses i serveis públics. No admetem la pobresa, les
desigualtats, ni la destrucció del nostre entorn a còpia de fracking, privatitzacions de l’espai públic o projectes de l’estil d’Eurovegas . No volem ser una maquila del sud d’Europa!
Hi ha un altre camí possible. Un camí que passa per plantar cara: a Madrid, i als dictats de la troika,
sí. Però igualment als poders financers, als lobbys i als grans
rendistes de casa nostra. És una alternativa que passa per l’auditoria i
la reestructuració del deute, per la instauració d’una tributació
progressiva, per la lluita contra el frau fiscal i la corrupció… Només
sobre aquesta base serà possible mantenir l’Estat del benestar,
desenvolupar polítiques actives d’ocupació, promoure l’habitatge social,
afavorir el cooperativisme, impulsar una economia agrícola i industrial
sostenible i respectuosa amb el medi ambient…
Amigues i amics…
Tenim
força raons per no confiar en la bona disposició del Govern, ni en la
gosadia d’aquest Parlament. No faltarà qui us dirà que, en aquestes
condicions, no hi ha res a fer. No els escolteu. La gent de més edat
recorda que Franco va morir al llit, però la seva dictadura va morir al
carrer. Els més joves ja heu vist un 11 de Setembre que ha remogut les
plaques tectòniques del règim heretat de la transició. Fins i tot
l’actual configuració de forces polítiques porta la petja de l’última
vaga general. Des d’una mobilització social sostinguda podem canviar
moltes coses, generar alternatives, modificar profundament el panorama
polític, permetre el sorgiment de nous subjectes… Aquesta lluita només
fa que començar. Tornarem. Els pressupostos del 2013 no seran un tràmit,
ni un arranjament a esquenes del poble. Tornarem.
La
primera condició de qualsevol avenç, però, és la nostra unitat. Juntes
podem. Això no és un eslògan per concloure una manifestació: és una
presa de consciència. No hem vingut a fer retòrica, sinó a escriure la
nostra pròpia història, a prendre en mà el nostre destí.
Aturarem els pressupostos antisocials!
Coratge! La dignitat vencerà! Juntes podem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada