Donar diners públics a la banca és injust i immoral

És un préstec. El comunicat de l'eurogrup assenyala que el volum del préstec serà de 100.000 milions d'euros. Aquesta xifra equival, aproximadament, al 10% del PIB i supera el dèficit públic que van tenir el 2011 totes les institucions de l'estat espanyol al govern, no un préstec a la banca. Els diners el rebrà el Fons per a la Reestructuració Ordenada de les institucions bancàries (FROB), que és un Fons del Govern espanyol. El FROB (el Govern) rebrà els fons, i serà el govern el que els hagi de tornar, pagant un interès.

Qui ha de tornar el crèdit és el govern, no la banca. El comunicat de l'eurogrup és clar, i indica que "el Govern espanyol conservarà la plena responsabilitat de l'ajuda financera i signarà el Memoràndum d'Entesa". En aquest memoràndum es recolliran les condicions i compromisos que haurà d'adquirir el govern.

El govern donarà aquesta ingent quantitat de diners públics a la banca. No l'hi va a prestar sinó que l'hi donarà, com s'ha anunciat en el cas de Bankia. És obvi que el govern no guanyarà diners, sinó que va a perdre, i molt. El que no se sap és quant. En el cas de Bankia el govern pensa donar-li 23.500 milions d'euros, destinats a adquirir capital del Banc. L'objectiu d'aquesta operació és sanejar el banc i tornar a privatitzar, i el raonable és pensar que la la futura privatització (en cas que l'entitat sobrevisqui) es faci a preu de saldo. És el que passarà en tots els casos.

És un transvasament de renda a la banca que suposarà més atur i més retallades socials.

Les operacions aplicades amb Grècia, Irlanda o Portugal no han estat cap rescat, sinó una empenta al precipici. I això és el que passa ara amb l'Estat espanyol. En els quatre casos passa el mateix: préstecs al govern per posar-los en mans no del poble, sinó d'empreses privades de diversos tipus. En tots els casos una part important d'aquests diners es dóna directament a la banca, com passa ara amb l'estat espanyol.

• El finançament no serà en condicions molt avantatjoses. Segons les filtracions, el tipus d'interès serà d'entre el 3 i el 3,5%, molt superior a l'1% al que el Banc Central Europeu ha estat prestant a les entitats financeres de la Unió Europea.

• Es van a intensificar les polítiques d'ajustament i retallades, amb el consegüent augment de l'atur i de la desprotecció social. Aquesta operació suposarà més dèficit i deute públic. Tenint en compte les polítiques acordades pels governs per reduir el dèficit i el deute públic, destinar recursos a la banca reduirà els recursos econòmics destinats a altres qüestions, com la sanitat, l'educació, les prestacions socials, etc. És a dir, es donarà diners a la banca per treure'l del que la gent necessita.

No és veritat que no vagin a imposar condicions de política pressupostària o de retallades socials:

• A més de que el govern torni el crèdit amb els seus corresponents interessos, quan se signi el préstec se li imposarà condicions sobre les seves polítiques públiques. Avui encara no es coneixen aquestes condicions. El govern insisteix que només afectaran els bancs. Això no hi ha qui s'ho cregui. Ho ha dit el ministre de finances d'Alemanya: el que s'exigeixi a la banca serà una part de les condicions, però hi haurà més. El govern ha mentit contínuament en aquest procés i ho segueix fent ara (per exemple, Rajoy deia fa tot just un mes que no hi hauria ni un euro de diners públics per a la banca, o fa deu dies negava que anava a demanar diners a la Unió Europea).

• El comunicat de l'eurogrup indica que "es vigilarà de prop i de forma periòdica el progrés en aquestes àrees, alhora que es proporcioni l'ajuda financera." Les àrees a què es refereix són la política pressupostària, corregir els desequilibris macroeconòmics o les reformes estructurals. És a dir, el eurogrup relaciona clarament anar lliurant els diners el govern a que aquest apliqui les polítiques de retallades de drets laborals i socials. Igual que ha passat fins ara a Grècia, Portugal o Irlanda.

• Un exemple de la condicionalitat d'aquestes polítiques el tenim en les recomanacions del Consell Europeu al govern espanyol, aprovades el passat 30 de maig, que, entre altres qüestions, insten a la reducció addicional del dèficit públic, a reduir les cotitzacions socials i augmentar l'IVA i altres impostos indirectes, a avançar el retard de l'edat de jubilació als 67 anys i prendre noves mesures de retallada de les pensions. Sens dubte, l'acord futur contemplarà la "obligatorietat" d'aprovar aquest tipus de recomanacions.

• El Fons Monetari Internacional tindrà un paper de supervisió, el que avala que les polítiques tindran efectes nefastos per a la població. El comunicat de l'eurogrup recull que "Convidem a l'FMI a recolzar l'aplicació i la supervisió de l'ajuda financera mitjançant informes periòdics". Això suposa donar un paper de control a l'FMI, el que està relacionat amb la condicionalitat de les polítiques.
 
No suposarà més crèdit, sinó la cobertura de forats gegantins de les actuals entitats financeres. Amb totes les reformes fins ara aprovades per al sector financer s'ha dit que pretenien afavorir que el crèdit flueixi a les empreses ia les famílies. Res d'això ha passat. I tampoc passarà ara. Les entitats financeres tenen uns forats enormes, les xifres reals es desconeixen, i els diners que ficarà el govern és per tapar els forats. Només cal recordar que entre desembre i febrer el Banc Central Europeu ha prestat més de 200.000 milions d'euros a la banca de l'estat espanyol, a tres anys, sense que per això hagi augmentat el crèdit.

Existeix un acord polític de fons per aplicar aquestes polítiques i desinformar a la societat. Se'ns ofereix una gran allau d'informació, però amb molt poques dades sobre el que realment s'ha aprovat. Es manipula el llenguatge. Amb independència de qui estigui en el govern, les polítiques aplicades han anat en la mateixa direcció. El dubte que sorgeix és si hi haurà una formalització d'un nou Pacte d'Estat per donar cobertura a aquest saqueig contra la majoria de la població.

En definitiva, podem concloure que:

• El anunciat el dissabte és un pas més en una estratègia dissenyada pel govern per transvasar enormes quantitats de diners públics a la banca, retallant els drets laborals i socials. Aquesta estratègia es basa en la mentida i en l'acord entre els poders econòmic, financer i polític.
• Si no tenen dubtes que la banca pagarà o que invertir en la banca de l'estat espanyol és rendible, que ho faci el capital privat, no el públic. No volem que se'ls rescat amb el nostre aval, si els avalem les víctimes serem tots. No ens refiem. volem que responguin per tot el que han fet, com fem la resta de conciutadans.

• L'operació és una empenta al precipici, no un rescat. Suposarà un empobriment generalitzat de la població, a través de l'augment de l'atur i de la desprotecció social.

• Donar diners a la banca i treure’l a la gent és totalment injust i immoral. Cal deixar caure a la banca que ho ha fet malament: no es pot premiar els bancs irresponsables i oportunistes. El cost que hauríem d'assumir per deixar-los caure és molt menor que el patirem per treure'ls a la superfície. No és just que cada dia segueixi havent víctimes dels bancs cobdiciosos (persones que perden cases a mitges de pagar, empreses "reals" que no obtenen crèdits per a projectes raonables), mentre que es dóna diners a aquests gegants insaciables amb peus de fang.

• El rebuig social i la mobilització és l'única via per aconseguir canviar les polítiques.