Podriem anar de refranys o de frases fetes: una de freda i una altra de calenta. En aquest cas la freda és molt més gran que la calenta. Totes dues es troben en la carta del Molt Honorable President de la Generalitat. Ens parla de la importància del servei que prestem al país i del necessàries i necessaris que som. A continuació ens diu que amb menys haurem de fer més i millor. Això vol dir que haurem de fer mans i mànigues per prestar servei sense els elements necessaris i que ho haurem de fer millor? Millor? Així? Potser aquest "amb menys" es refereix als nostres sous: aquest any hem vist congelades les nostres retribucions de l'any passat, és a dir, el que guanyàvem a primers de 2010, rebaixat en un 5% i minvat amb un increment de l'Índex de Preus al Consum d'un 3%. El que sí s'ha apujat aquest any és la gasolina, els transports públics, l'electricitat, el butà...
Una altra dita: tant va el càntir a la font que es trenca. Per acabar d'adobar-ho -és ironia, és clar, hauríem de dir d'espatllar-ho-, Funció Pública treu una instrucció en què se'ns diu que, llevat del relatiu al personal docent i sanitari, no es podran reposar efectius que hagin causat baixa per jubilació defunció o qualsevol altra forma d'extinció definitiva, que els llocs de treball vacants no podran ser ocupats de nou i seran amortitzats, que, per regla generalíssima , no es poden nomenar més persones interines; que les entitats del sector públic hauran de reduir la despesa un 6% i el nombre d'efectius en un 5%. És ben clar que sense el cobriment de vacants, sobretot pel que fa a places d'atenció directa (a la gent gran, als centres assistencials o educatius, als centres penitenciaris, a Bombers...) se'ns trencarà el càntir. I no d'anar a la font...
Una altra volta al cargol que inexorablement ens colla, encara més. Ens colla a nosaltres i colla la ciutadania. Ho repetim: si alguna cosa s'ha de retallar són alts càrrecs, gabinets, assessors -i assessores-, duplicitats, processos administratius confusos i alguns sense sentit, despeses inútils, serveis que s'encomanen al sector privat que són potestat de l'Administració... I que aquestes retallades no siguin tan sols estètiques, que ja ho deia no recordo qui, que als catalans ens perd l'estètica.
Ben mirat, moltes més de fredes que de calentes, per no parlar de les persones que estudiaven per a les convocatòries d'oposicions previstes i s'han quedat amb una mà al davant i l'altra al darrere. I amb una gran frustració.
De quina manera volem aixecar l'economia? De quina manera volem atendre els compromisos de l'Administració? Segur que el nou Govern ja sabien que no seria "bufar i fer ampolles", però no arreglaran res "matant el missatger". Ja sabem que no som "la gallina dels ous d'or", però sense els mitjans adequats l'Administració no podrà fer la seva feina. I, la veritat ens tenen "amb la cua entre cames". Primer amb menys sou, ara sense els efectius suficients.
Potser ja n'hi ha prou, de frases fetes, parlant clar i català, -us assegurem que no preteníem que ens en sortís una altra- en les reunions que hem demanat als consellers/es i altres càrrecs deixarem ben clar que aquest tarannà va en contra nostre i, sobretot, de la ciutadania: despullar un sant per vestir-ne un altre. I, evidentment, totes aquestes retallades criden a la mobilització. Qui no vol pols, que no vagi a l'era.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada