El neoliberalisme és hostil per principi a tots els empleats/des i resta de treballadors/es del sector públic. El perquè és fàcil d’explicar, els priva de nous espais de renda. La defensa dels serveis públics és l’únic patrimoni de que disposen les categories més pobres.
L’argument utilitzat per les tesis neoliberals és molt simple:
- Tots els estats europeus s’enfronten a dèficits públics abissals.
- Per reduir despeses és necessari retallar salaris i els sistemes de jubilació de treballadors i treballadores.
- Amb aquest objectiu els governs troben més fàcilment el suport de l’opinió pública amb la denúncia de certs “privilegis” dels “rics” del sector públic (en especial l’estabilitat de l’ocupació) considerant que vivim a expenses de la resta de contribuents.
Això sí, en cap moment no es diu que els dèficits públics són en gran part conseqüència de les colossals ajudes atorgades pels estats als bancs i a d’altres responsables de la crisi actual. Mai es fa referència però, que a canvi de la seva remuneració els/les empleats/des públics/ques prestem un servei indispensable al bon funcionament de la societat.
El deliri és tal que fins i tot es talla qualsevol possibilitat d’intervenció pública, privatitzant les caixes al convertir-les en bancs perquè aquests sí poden tenir beneficis i això agrada i molt al sector privat. Ara bé, el que facin amb aquests guanys (no cal ser gaire llestos per deduir que aniran a parar als mercats especulatius) no requereix de cap control.
El marge de maniobra del govern espanyol i no diguem ja del autonòmic és nul i està supeditat fins a tal punt per pressions externes que cal repensar-se molt bé si val la pena o no anar a votar a les pròximes eleccions generals. Perquè? Vaja, si no es presenta la Sra. Merkel, que és la qui ens mana, de que serveix dipositar la confiança en algú que no farà res més que cobrar un sou i fer el que li diguin que ha de fer.
La Intersindical-CSC ho té molt clar, hem de despertar i lluitar per l’estat del benestar i defensar amb ungles i dents uns serveis públics que així ho garanteixin.
